El paisatge de l'Alt Empordà

Eminentment muntanyosa, es troba recoberta per un mantell forestal dens i atapeït. De manera puntual, hi podem trobar diversos espais oberts, que sovint corresponen a zones de pastures.

Els trets distintius d’aquest paisatge per l’Alt Empordà són:

• Un muntanyam calcari format per cingleres, serres agrestes i escarpades on destaquen diversos cims emblemàtics com el Bassegoda.

• Les gorges, barrancs i saltants d’aigua de la Muga.

• La varietat d’ambients forestals que comprèn des dels alzinars mediterranis fins a les fagedes i rouredes pròpies de paisatges medioeuropeus.

• El conjunt d’ermites i petites esglésies disseminades.

Els principals valors en el paisatge per l’Alt Empordà són:

• Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.

• L’espai fluvial de la Muga pel seu interès connector.

• El valor estètic que proporciona el contrast entre els espadats calcaris i les denses masses forestals.

• Les coves paleolítiques i neolítiques.

• Les ermites i esglésies romàniques.

• El valor simbòlic i religiós del Santuari de la Mare de Déu del Mont i la seva vinculació amb Jacint Verdaguer.

Els objectius de qualitat paisatgística són:

• Un paisatge natural de l’Alta Garrotxa ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat agrària, l’aprofitament de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

• Un paisatge de masses forestals (80% de la superfície total) amb espais oberts mantinguts i gestionats, tot evitant l’alt risc d’incendi.

• Unes cingleres del Bassegoda i altres singularitats geomorfològiques, preservades com a elements configuradors del paisatge, mantingudes com a referents visuals i identitaris de qualitat.

• Un paisatge de l’Alta Garrotxa amb presència de patrimoni històric (masies, ermites, esglésies, castells) valoritzat i vinculats amb el paisatge que els envolta.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de l’Alta Garrotxa.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U1.pdf

Les característiques de la zona vénen marcades per la presència de conreus de secà acompanyats per clapes de matolls i petits boscos. Es tracta sovint de petites àrees relictes de suros, tot i que també apareixen pinedes de pi blanc i pi pinyoner. La zona es troba ocupada per diversos nuclis rurals, disposats en els indrets més enlairats i menys productius a nivell agrícola. També hi trobem un important poblament disseminat format per masos i algunes granges, bàsicament de bestiar porcí.

Els trets distintius d’aquesta unitat són:

• Relleu caracteritzat per un conjunt de serres baixes, suaument ondulades, que s’interposen entre la plana de l’Empordà i les serres de les Salines i l’Albera.

• Paisatge travessat per diversos cursos fluvials de dimensions modestes, com el Llobregat d’Empordà, el Ricardell, el Merdançà i l’Orlina.

• Les suredes són un dels boscos característics dels Aspres i han estat aprofitades històricament.

• A l’entorn de Campmany, Cantallops, San Climent Sescebes, Rabós, Vilajuïga i Garriguella hi ha importants zones vitivinícoles. En aquests espais es concentren bona part de la producció de la Denominació d’Origen Empordà.

• Presència de petits nuclis de població d’origen medieval, agrupats al voltant de l’església parroquial.

• El corredor d’infraestructures format per l’AVE, la N-II i l’AP-7 i la MAT (soterrada), travessa els Aspres.

Els principals valors en el paisatge són:

• Els Espai d’Interès Natural situats als Aspres, com els penya-segats de la Muga i els estanys de la Jonquera-Capmany.

• Pel seu interès connector, els cursos fluvials del Llobregat, la riera de Torrelles, la riera d’Anyet, l’Orlina i el Merdançà.

• La combinació entre boscos i conreus de vinya i olivera que colonitzen un territori de relleu ondulat.

• Les construccions de pedra seca pròpies de l’espai agrícola.

• Gran quantitat de monuments megalítics dispersos pel territori.

• El paisatge històric del suro i de la vinya dels Aspres.

Els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat de paisatge són:

• Un paisatge agrícola i forestal de les suredes, la vinya i l’olivera preservat i ben gestionat, que mantingui a cada lloc la diversitat d’elements que el caracteritzen i el doten d’identitat pròpia.

• Uns creixements dels assentaments urbans dels Aspres ordenats i que no comprometin els valors del paisatge que alberga, ni els valors dels espais circumdants.

• Un sistema d’infraestructures lineals ben integrat i dimensionat, que no generi noves fractures en el territori i on la seva implantació correspongui a criteris d’integració paisatgística.

• Uns parcs eòlics i fotovoltaics, ben planificats i inserits en el paisatge en relació amb els seus elements configuradors.

• Uns paisatges que mantinguin en bon estat les restes megalítiques de primer ordre i altres elements patrimonials (castell de Mont-roig, búnquers de la guerra civil o la línia de fortificacions de Boadella d’Empordà fins a Capmany i Sant Climent Sescebes) preservades i visibles en l’entorn per tal d’afermar les seves singularitats.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges dels Aspres.
  
  

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U3.pdf

Constituït per la serra de Rodes o de Verdera, entre Roses i Llançà, presenta una franja litoral dominada per penya-segats, de morfologia peculiar a causa de l’erosió provocada per la tramuntana i el mar. La major part de la superfície es troba coberta per brolles i prats secs, fet que contrasta amb la nuesa del paisatge vegetal proper a la franja costanera.

Els principals trets distintius d’aquesta unitat són:

• Un litoral rocós amb grans penya-segats, articulat per cales i petites badies. El color gris i negre dels afloraments rocosos té una textura i un cromatisme que contrasta amb el blau del mar.

• Muntanya mediterrània caracteritzada per relleus de poca alçada. La baixa densitat de la cobertura vegetal de molts sectors i el fet que els afloraments rocosos siguin continus fa que la rica constitució geològica condicioni directament el paisatge.

• Una vegetació caracteritzada per grans extensions de brolles com a resultat de l’efecte dels incendis repetits.

• Un paisatge agrícola de vinyes i oliveres, vinculat a les construccions de pedra seca, que va ser important en el passat i que actualment s’està recuperant.

• Els principals nuclis de població es localitzen a la costa. Alguns d’ells, de caràcter mariner, com Cadaqués i el Port de la Selva, són avui importants centres turístics. Les seves façanes es caracteritzen pel predomini del color blanc.

• La tramuntana és un element sempre present en el paisatge del Cap de Creus i el condiciona.

• Una xarxa d’infraestructures viàries poc modificada al llarg del temps i formada per carreteres estretes i sinuoses que ressegueixen la topografia de les muntanyes.

Els principals valors en el paisatge són:

• Les formacions geològiques i les comunitats de vegetació litoral.

• El nucli antic de Cadaqués.

• El valor estètic de la combinació que formen el mar i les roques a les cales.

• Les restes megalítiques i els elements del patrimoni rural: barraques de vinya, murs de pedra seca, etc., escampats arreu.

• El monestir de Sant Pere de Rodes.

• El recorregut marítim de Cadaqués que, tret de les zones de platja, ressegueix el mar de manera molt pròxima.

• El valor històric i simbòlic de l’espai fronterer de Portbou.

Els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat de paisatge són:

• Uns paisatges naturals del Cap de Creus ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agropecuària, l’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.

• Una façana marítima i uns assentaments interiors que mantinguin la identitat paisatgística de cada lloc, dimensionats i que no comprometin els valors del paisatge que alberga, ni els valors dels espais circumdants, i amb unes entrades als nuclis de qualitat.

• Un paisatge de la vinya i l’olivera reactivat i valoritzat, incloent els vestigis passats, incloent una arquitectura de pedra seca protegida i restaurada.

• Unes formacions geològiques del Cap de Creus preservades com a elements configuradors del paisatge, que actuïn com a fites en el paisatge, revaloritzant el seu caràcter.

• Un sistema de dòlmens i restes arqueològiques ben preservats i gestionats dintre d’un context forestal, urbà o rural que permeti la seva accessibilitat, descobriment i gaudi per part dels seus usuaris.

• Unes fites i fons escènics del Cap de Creus preservats i revaloritzats que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges del Cap de Creus.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U6.pdf

Eminentment forestal, es caracteritza per la presència de contraforts que s’endinsen a la plana de l’Empordà per ponent, de manera perpendicular a la línia de costa. A la part més baixa i en contacte amb la plana, el caràcter forestal deixa pas gradualment als conreus de manera que es forma un mosaic de camps i taques de bosc disposades de manera harmònica.

Els trets distintius de la unitat són:

• Sector de muntanya baixa de transició entre la plana empordanesa i l’Alta Garrotxa, caracteritzat per l’alternança de serres i valls sovint disposades en paral·lel.

• Paisatge muntanyós i fracturat a l’extrem occidental a l’entorn del curs de la Muga.

• Coberta forestal que predomina a mesura que s’avança cap a l’oest en direcció a l’Alta Garrotxa.

• Sòl agrari que s’estén especialment al sud-est, a les planes que davallen suaument cap al riu Manol.

• Presència de barraques de pagès i murs de pedra seca a la zona de la Garriga.

• La major part dels pobles mantenen una trama urbana d’origen medieval, a vegades amb castells i fortificacions defensives, com Lladó, Boadella d’Empordà i Sant Llorenç de la Muga.

Els principals valors en el paisatge són:

• La capçalera del riu Manol i de les ribes de la Muga entre Albanyà i Sant Llorenç de la Muga.

• La Garriga d’Empordà, contemplada dins la xarxa Natura 2000.

• Els saltants d’aigua com el de la Caula, situat en una interessant formació càrstica.

• El valor productiu del paisatge agrícola, on es cultiva generalment cereals de secà.

• Les àmplies representacions d’arquitectura medieval, ja siguin de caràcter civil, religiós o militar. En són exemples l’antiga canònica de Santa Maria de Lladó i el poble fortificat de Sant Llorenç de la Muga.

• El santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades.

Els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat de paisatge són:

• Uns assentaments urbans de la Garrotxa d’Empordà, ordenats i que no comprometin els valors del paisatge que alberga, ni els valors dels espais circumdants.

• Un paisatge fluvial de la Muga, el Fluvià i els diferents afluents i rieres com el riu Manol, preservat i mantingut en el seu rol de connectors ecològics i paisatgístics.

• Un paisatge de secà valoritzat amb els seus principals elements estructuradors, com els murs de pedra seca i els cultius associats.

• Un paisatge de boscos i vegetació espontània controlat i dotat d’eines de gestió i explotació.

• Un paisatge de l’arquitectura medieval, amb alta densitat de castells, fortificacions i construccions religioses, restaurat i potenciat com a recurs didàctic i turístic.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de la Garrotxa d’Empordà.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U11.pdf

S’hi poden distingir clarament dos sectors. D’una banda, la zona del litoral, formada per petites llacunes, espais d’aiguamolls i extensos nuclis urbans, i de l’altra, la plana de l’interior, composta per terrenys de molt bona qualitat per als conreus. Aquest segon sector es caracteritza també per la presència de petites elevacions i turons. La plana empordanesa ha patit una forta intervenció humana, basada sobretot en la dessecació de les zones humides i en l’augment de la superfície agrícola i urbana.

Els principals trets distintius de la Plana d’Empordà són:

• La gran plana agrícola oberta al golf de Roses i envoltada per un amfiteatre de muntanyes.

• Els rius Muga i Fluvià han reblert la plana de sediments al·luvials i han possibilitat la seva orientació agrària.

• Un potent eix d’infraestructures de comunicació constituït per l’autopista AP-7, la carretera N-II, el ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou i el tren d’alta velocitat (AVE) travessa la plana pel sector més occidental.

• L’eix viari Figueres-Castelló-Roses articula el sector nord de la plana al temps que al seu voltant es configura una de les àrees més dinàmiques pel que fa als desenvolupaments urbanístics.

• Litoral amb domini de les platges llargues i rectilínies en un sector de costa baixa que s’estén des de Roses fins a Sant Pere Pescador.

• Zona humida dels aiguamolls de l’Empordà, qualificat com a Parc Natural, d’importància internacional i que figura en el conveni Ramsar de protecció de les aus.

Els principals valors en el paisatge són:

• Els aiguamolls de l’Empordà.

• Els valors estètics i productius de les closes i altres patrons agrícoles.

• La xarxa de nuclis compactes i històricament ben integrats amb la matriu agrària de la plana.

• El valor històric dels paisatges d’Empúries.

• El valor simbòlic i identitari de la tramuntana.

• La xarxa de camins que relliga la plana agrícola.

• Els paravents de xiprers.

• El fons escènic del Canigó.

Els objectius de qualitat paisatgística establerts pel catàleg del paisatge per aquesta unitat són:

• Uns espais naturals dels aiguamolls de l’Empordà, així com altres aiguamoixos, estanys i ecosistemes inundables, definits i valoritzats com a singularitats ecològiques i escèniques.

• Un paisatge de maresmes i dunes restaurat i afermat com a tret característic del litoral de la Plana de l’Empordà.

• Uns paravents de xiprers i unes tanques arbrades cuidats i protegits com a elements estructurals i característics del patrimoni rural de la Plana de l’Empordà.

• Un paisatge agrícola conformat per herbacis de secà i cereals, combinats amb fruiters de regadiu, vinya i olivera, preservat en la seva funció com a estructurador del paisatge, i on es potenciï la seva diversitat i riquesa dintre d’un sistema altament productiu.

• Uns nuclis que formen el patró d’assentament de la Plana de l’Empordà (Albons, l’Armentera, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Fortià, Garrigàs, Ordis, Riumors, Sant Miquel de Fluvià, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Vilacolum, Viladamat, Vilamacolum, Vilamalla, i Vila-sacra), preservats i revaloritzats, mantinguts com a referents visuals i identitaris de qualitat.

• Uns assentaments urbans de Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, Roses i Sant Pere Pescador ordenats i amb uns eventuals creixements que no comprometin els valors del paisatge que alberguen, ni els valors dels espais circumdants, i amb unes entrades de qualitat als nuclis urbans.

• Un sistema d’urbanitzacions ordenat i integrat en el paisatge, de manera que es minimitzi el seu impacte visual.

• Unes infraestructures lineals (xarxa viària i ferroviària, línies elèctriques...) integrades en el paisatge i que millorin la interconnexió del territori sense comprometre la continuïtat i la permeabilitat ecològica i social.

• Uns jaciments arqueològics enfortits com a llegat històric de primer ordre.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de la Plana de l’Empordà.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U17.pdf

De geologia granítica i pissarrosa i relleu accidentat, aquest espai es caracteritza per una clara disposició per zones de vegetació i un fort contrast entre els vessants obacs (on no hi toca el sol) i els situats a solell. Algunes zones es troben molt desforestades a causa dels incendis que s’hi han produït de forma recurrent. El sotabosc típic de la surera, sobretot de bruc i altres espècies, ha estat substituït per un dens mantell vegetal format principalment per la gatosa, l’argelaga negra, l’estepa negra, la blanca i la borrera, així com l’aladern de fulla estreta. Els conreus es localitzen en indrets molt concrets, bàsicament en els fons de valls i al costat dels nuclis urbans i les masies.

Els principals trets distintius són:

• Les serres de les Salines i l’Albera, fons escènics visibles des de qualsevol punt de l’Alt Empordà.

• La xarxa hidrogràfica formada per molts rius, rieres i torrents que neixen a les capçaleres de les serres i tributen a la Muga.

• Boscos d’alzina i d’alzina surera, que dominen el paisatge de la part baixa de les serres.

• Els boscos caducifolis, els matollars i els prats de pastura constitueixen la principal coberta dels nivells més elevats.

• Baix desenvolupament de l’agricultura, essent els conreus de secà i l’olivera els més remarcables.

• El poble de Maçanet de Cabrenys, de trama medieval, és l’únic que ha experimentat un creixement destacable.

• Els colls del Pertús i Panissars, caracteritzats per les dinàmiques relacionades amb les infraestructures de transports.

Els principals valors en el paisatge són:

• Els espais d’interès natural del massís de Les Salines i del massís de l’Albera.

• Els frondosos boscos de suros i alzines.

• El salt d’aigua del Fitó.

• Els monuments megalítics i els castells medievals.

• Els santuaris de la Mare de Déu de les Salines, Sant Martí de la Font del Vidre, Santa Maria de Panissars, Sant Pere del Pla de l’Arca, Santa Llúcia i Santa Maria de Requesens.

• El valor simbòlic del Coll de Manrella, de gran significat pel catalanisme.

• Els fons escènics de les carenes dels massissos de les Salines i l’Albera, on hi destaquen cims com el puig Neulós, el roc de Frausa i el puig de les Salines.
  
  

Els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat de paisatge són:

• Uns paisatges naturals ben gestionats, amb qualitat paisatgística i que compaginin l’activitat agropecuària i l’ús turístic de forma equilibrada, on es prioritzi una coberta forestal preservada i gestionada per el seu elevat valor estètic i ecològic.

• Un sistema d’infraestructures lineals que no generi fractures en el territori i on la seva implantació correspongui a criteris d’integració paisatgística.

• Uns salts d’aigua, gorgs i altres singularitats associades als cursos fluvials mantinguts i protegits com a peces de valor estètic.

• Uns fons escènics dels massís de les Salines i la serra de l’Albera preservats i potenciats com a referents visuals i identitaris de qualitat.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de la unitat de Salines-l’Albera.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U20.pdf

Espai format per diverses serres de petita elevació on domina una disposició molt harmònica entre els conreus i els boscos, tot formant un paisatge de gran qualitat estètica. Acompanyen aquest paisatge tan equilibrat diversos nuclis rurals de petites dimensions i masos, que acaben de conformar un caràcter bucòlic. Només una part dels Terraprims pertany a l’Alt Empordà.

Els trets distintius d’aquesta unitat per l’Alt Empordà són:

• Territori molt extens que manté un marcat caràcter rural malgrat la proximitat a les àrees de Girona-Banyoles i de la Costa Brava de l’Empordà.

• Relleu constituït per un terreny ondulat solcat per torrents i rieres tributaris del Ter o del Fluvià.

• Paisatge amb un predomini molt gran dels mosaics agroforestals de camps de cereals i pinedes de pi blanc amb alzines.

• Un feix de grans infraestructures de comunicació (AP-7, N-II, ferrocarril Barcelona-Portbou, TAV) travessa els Terraprims longitudinalment i el divideix en dos sectors a banda i banda.

• El poblament és dispers en petits nuclis, masies i veïnats.
  
  

Els objectius de qualitat paisatgística per aquesta unitat de paisatge són:

• Uns nuclis que conformen el patró d’assentament dels Terraprims (Vilaür, Saus, Camallera, Llampaies, Arenys d’Empordà), preservats i revaloritzats, mantinguts com a referents visuals i identitaris de qualitat.

• Un sistema d’infraestructures lineals conformat per l’AP-7, la N-II, l’eix ferroviari Portbou-Hostalric i el TAV que no generi fractures en el territori i on la seva implantació correspongui a criteris d’integració paisatgística.

• Unes àrees especialitzades d’ús industrial, logístic, comercial, d’oci o d’altres usos terciaris, ubicades en zones visuals no preferents i dissenyades tenint en compte la integració en l’entorn.

• Un paisatge forestal conformat principalment per alzines i pins, així com roure martinenc, preservat en els seus límits i mantingut en la seva relació amb les zones de conreu.

• Un paisatge agroforestal preservat i ben gestionat que mantingui la diversitat d’elements que el caracteritzen i el doten d’identitat pròpia.

• Uns paisatges fluvials del Fluvià ben conservats i revaloritzats com a identificadors del paisatge i reforçats en el seu paper de connector paisatgístic i d’espai d’oci i gaudi social.

• Un sistema de canals del Fluvià (Bàscara), així com d’infraestructures hidràuliques, recuperats, rehabilitats i valorats a partir de la seva consideració com a element estructurant dels entorns dels cursos fluvials dels Terraprims.

• Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges dels Terraprims.

Per saber més sobre aquesta unitat paisatgística podeu seguir el següent enllaç:

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U21.pdf