A la zona litoral, hi trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte la vegetació més interessant del Parc i que no té rèplica enlloc del litoral català. Les espècies més característiques són l'armèria del Rosselló (Armeria ruscinonensis), les ensopegueres (Limonium tremolsii i L. geronense) i, sobretot, Seseli farrenyi, autèntica joia botànica, ja que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció, i estan amenaçades de desaparèixer.

Al fons marí destaquen les fanerògames marines, autèntiques plantes amb flors i de fulles caduques que estan protegides, i que formen extenses praderies en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidriers (Posidonia oceanica), l'algueró (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. La seva importància rau en el fet que hi viuen alevins d’espècies de peixos comercials, que són un embornal de carboni, ajuden a mitigar l’efecte dels temporals sobre les platges i franges litorals, i retenen els sediments.

El coral vermell existeix quasi exclusivament al Mediterrani. Per créixer, el corall necessita adherir-se a roques exposades a corrents submarins i on la llum ambient resulti poc intensa. Pot créixer cap avall, i pot fins i tot desenvolupar-se en l'obscuritat quasi total de coves i forats.

En altres temps va ser molt abundant en tota la conca mediterrània i la seva activitat pesquera va ser important especialment a les illes de Creta i de Rodes, a Sicília, Trípoli, Tunis i Algèria. Al Cap de Creus i a les illes Balears també s'han trobat bancs de certa importància. Ha estat pescat de forma important durant molt anys per la seva importància en joieria, arribant a preus molt elevats, i les seves poblacions han patit reduccions molt significatives que l’han portat gairebé a la desaparició en algunes zones.

De la fauna terrestre invertebrada del Parc destaquen quatre espècies que pel seu interès han estat protegits: són el cargol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del cap de Creus, el coleòpter Pseudochlamys raholai, l'heteròpter Campylosteia serena, i la llagosta Saga pedo. Aquest darrer només el podem trobar aquí i als Ports, a tot Catalunya, i té la peculiaritat que fa molts anys que no es coneix cap individu mascle a tot el món!

L’òrgan gestor del Parc, amb la col·laboració de propietaris, administracions i altres entitats, realitza diverses actuacions per tal de mantenir les diferents espècies i hàbitats propis del cap de Creus en bon estat de conservació, així com prevenir els incendis forestals. Fa uns anys es va començar la reintroducció del xoriguer petit (Falco naumanni), tasca que continua amb la participació de voluntaris i de l’administració. També s’estan realitzant actuacions per evitar l’extinció de la planta endèmica del Parc Seseli farrenyi, de la qual queden menys de 300 individus a les seves poblacions naturals. El manteniment d’espais oberts sobretot es fa mitjançant desbrossades, cremes controlades i amb ramaderia extensiva.

Podeu saber més sobre aquest parc natural, creat el 1998, aquí.

A més de la figura coneguda de Parc Natural, hi trobem les reserves naturals integrals (màxim nivell de protecció natural a la legislació catalana) de les Llaunes i dels Estanys.

Els Aiguamolls de l’Empordà són un dels espais naturals de Catalunya en que s’observa una major varietat d’espècies animals.

Els ocells fan dels Aiguamolls el seu refugi i el lloc de descans. Fins ara han estat citades 329 espècies d’ocells, de les quals 82 hi nidifiquen de manera regular, moltes d’elles protegides i d’una gran bellesa.

Podeu conèixer més sobre aquest parc natural aquí.

El Puig Neulós, el cim més alt de l’Albera amb 1.256 metres, i la carena ofereixen una panoràmica excepcional sobre les planes de l’Empordà i del Rosselló, amb el mar al fons. Un sender segueix la carena, que també dibuixa la ratlla entre els estats francès i espanyol, i travessa els prats de pastura de muntanya. Just al vessant nord trobem la Reserva Natural del Bosc de la Maçana, una fageda classificada com a bosc madur de gran valor ecològic. Al vessant sud es pot apreciar la profunditat de la serra de l’Albera i la plana empordanesa fins que la vista arriba a la mitja el·lipse perfecta de la badia de Roses.

Segons l’època de l’any, al vessant sud esclaten els colors i s’escampen aromes típiques mediterrànies. A la primavera, al peudemont, també conegut com els Aspres de l’Albera, els colors i les olors de la floració del matollar, format per estepes, brucs, ginestes, romaní, farigola, cap d’ase i altres plantes aromàtiques ofereix una experiència sensorial excepcional. A la tardor, el fullatge dels arbres caducifolis de la serra passa per a tot el ventall de colors més típics de boscos del nord.

A les zones més fresques i humides apareixen els faigs i una gran varietat d’arbres caducifolis, com el freixe, la blada, els aurons, l’oma o la moixera. Com a hàbitats contribueixen a la gran diversitat d’espècies d’animals i plantes de l’Albera. El Faig de la Pedra, arbre monumental i també mític, és destí de molts excursionistes.

L’espècie més emblemàtica de l’Albera és la tortuga mediterrània que aquí manté la darrera població salvatge de la península. Es tracta d’una població relicta en greu perill d’extinció a causa sobretot dels incendis forestals, dels canvis en els usos del sòl i de la captura per convertir-los en animal de companyia. El Paratge de l’Albera col·labora estretament amb el Centre de Reproducció de Tortugues (CRT, Garriguella) en la cria i l’alliberament de tortugues per reforçar la població salvatge.

La vaca de l’Albera és una raça autòctona, endèmica de la zona que es manté gràcies a l’esforç dels ramaders de l’Albera on viu en règim de llibertat. És una vaca negra, de mida petita, amb un comportament proper als animals salvatges. A més del valor intrínsec que té conservar una raça autòctona amb el gran valor que representa conservar un patrimoni genètic únic, aquesta espècie presenta el valor ecològic afegit d'alimentar-se del sotabosc i de contribuir així al manteniment dels boscos. La carn de la vaca de l’Albera es comercialitza i és d’excel·lent qualitat.

Les basses o estanys temporanis de l’Albera, catalogades com a Xarxa Natura 2000 i Habitats d’Interès Comunitari, formen part del paisatge característic del peudemont de l’Albera. Només tenen aigua després de pluges abundants, habitualment a la primavera, per eixugar-se completament a l’estiu. Durant el període humit, sempre curt, les basses són un esclat de vida, amb plantes i animals adaptats a aquest medi efímer. Curiosament, molts monuments megalítics se situen en els entorns immediats de les basses.

En els vessants meridionals de l’Albera hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, més de 150 dòlmens, menhirs i inscultures amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500-1800 aC). La concentració més gran de monuments la trobem al costat dels estanys de la Jonquera on destaca el que s’ha identificat com el cromlec o cercle megalític de Mas Baleta.

Del patrimoni cultural de l’Albera cal destacar els exemples d’arquitectura romànica que s’hi conserven. L’element exemplar és sens dubte l’antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, situat en la vall remota i tranquil·la del mateix nom, amb una magnífica església basilical i vestigis del claustre. Les esglésies parroquials distribuïdes als vessants nord i sud de la serra són testimoni de la vida i activitat dels masos de muntanya en l’època medieval. Avui sovint de difícil accés, són petites esglesioles d’un romànic senzill i preciós.

Aixecat damunt d’un turó de la vall del riu Anyet, el castell de Requesens és ben visible des de la plana. D’origen medieval, va ser reformat a finals del segle XIX seguint l’estil del romanticisme arquitectònic que fa que avui sembla un imposant castell de conte de cavallers i princeses.

El vent del nord, tossut i persistent, que modela el paisatge de l’Empordà, i diuen que també la seva gent, entra pels colls i cims de l’Albera. El logotip del Paratge s’inspira en “la rufa”, el núvol llarg i prim que es forma a la carena de l’Albera els dies de tramuntana.

Podeu saber més d’aquest espai natural creat el 1986 aquí.

El Mediterrani ha estat des de sempre un mar molt transitat per vaixells dels diferents països que l’envolten. Sovint l’objectiu ha estat el comerç, però també l’enemistat entre els països ha portat les guerres i la pirateria, fet molt freqüent al llarg de l’edat moderna. D’aquesta època són també les fortificacions que avui s’albiren des de la costa propera, com la torre Montgó, excepcional mirador a la façana marítima del Parc.

Un petit turó al nord del massís del Montgrí d’uns 60 m sobre el nivell del mar, és visitable tot fent un itinerari circular que transcorre per penya-segats arran de mar, platges de còdols de gran interès geològic, dunes amb espècies de flora singular i protegida, pinedes de pi blanc, un conjunt únic de gran interès paisatgístic, ecològic i geològic en el que a més hi destaca la restauració de certes construccions militars tipus búnquers d’època republicana i posteriorment d’època franquista constituint un conjunt de bateries que tenien la missió de defensar la zona empordanesa de qualsevol desembarcament.

Compta també amb municipis rics en historia i patrimoni arquitectònic. Elements de totes les èpoques històriques des de la prehistòria fins a la modernitat, com el conjunt de ruïnes d’Empúries, a l’Escala. En aquesta vila marinera es pot conèixer l’ofici del pescador artesanal i degustar peix fresc i les millors anxoves del món.

Per saber més d’aquest espai natural podeu clicar aquí.