La Muralla

L'església de Sant Martí està catalogada Bé cultural d'interés nacional gràcies a la seva catalogació com a castell des del Decret de "Protección de castillos españoles" de 1949. Les poques referències històriques de la vila es remonten al segle IX, data en que es troba en algun document la vila anomenada Farus, sota la jurisdicció del bisbat de Girona i més tard del MOnestir de Sant Pere de Rodes. En sabem ben poca cosa del castell, tant sols que va ser construït pel comte d'Empúries POnç V al segle XIII en el context dels enfrontaments amb Jaume II i al mateix temps es va reconstruir l'església. Després de servir com a fortificació se suposa que es va haver d'enderrocar al 1814, durant la retirada de l'exercit napoleònic. La reforma urbana del municipi i el nucli més antic varen esborrar quasi la totalitat del perímetre del castell, que sembla que es reduïa a l'entorn de l'església i que podria haver tingut uns 3.000 m2.

Les reformes realitzades en l'actualitat per part de l'Ajuntament deixen visible una petita part de la muralla del castell i amb l'enderroc de l'edifici de la sacristia, davant l'església, s'ha fet possible disposar d'un mirador esplèndit des d'on podem imarginar-nos l'extencsió de terreny que es podia veure des de la fortalesa i suposar la seva utilitat com a guaita en possibles conflictes bèlics.

La muralla ens fa doncs de balcó privilegiat per a observar el paisatge de l'entorn del municipi i ens recorda els seus orígens. Potser sí, tal i com Montserrat Vayreda al seu poema, ens fa  despertar la imaginació pensant en quin poble havia estat el Far fa molt temps? Com eren els habitants del castell? Quina importància tenia aleshores poder veure tant extensió de terra? Potser hi podeu pensar mentre llegiu el poema a la muralla i aneu pujant cap al mirador.

EL FAR D’EMPORDÀ

Montserrat Vayreda

 

El poble havia estat far?

La tenia prop, la mar?

 

Fou segurament possible

Abasta la immensitat

Res no li sembla invisible.

 

D’entrada està empujolat,

Extensa a l’entorn, la plana.

Molt fèrtil la immensitat

Portadora de la ufana

Obert, fort i assolellat

Recolecta el camp sembrat,

Dóna amb generositat,

Ànima que a tots agermana.