Els valors en el paisatge
Els valors, en general i també pel que fa al paisatge, són quelcom subjectiu i mutable. En aquest sentit, durant l’elaboració del catàleg del paisatge la població gironina va identificar els següents valors en el paisatge:
Valors naturals i ecològics, referits als factors o elements que determinen la qualitat del medi natural. Els principals valors naturals i ecològics identificats per l’Alt Empordà ja han estat descrits abastament al plafó destinat al paisatge dels espais protegits, però a més també cal tenir en compte aquells espais inventariats com la conca del Fluvià i la Muga o els espais d’interès natural i connector. Aquests darrers es consideren necessaris per garantir la viabilitat ecològica de l’àmbit territorial. Són espais que sorgeixen de la necessitat de preservar, connectar ecològicament i protegir de la pressió urbanística els espais protegits i custodiar les dinàmiques i les continuïtats paisatgístiques natural-urbà.
Valors estètics, relacionats amb la capacitat que té un paisatge per a transmetre un determinat sentiment de bellesa. S’han identificat quatre categories:
Elements configuradors: aquells que juguen un paper important en la composició visual de l’entorn. El catàleg del paisatge de les comarques gironines va classificar-los en climatològics (tramuntana, cims nevats), hidrològics (riberes fluvials, aiguamolls, embassament de Darnius - Boadella), morfològics (turons, puigs, cales, fons escènics com el Mont o l’Albera o salts d’aigua com el de Les Escaules), agrícoles (closes, paravents i canals de reg), forestals (boscos caducifolis i de ribera) i històrics i culturals (construccions de pedra seca, castells, esglésies i ermites, els fars, el patrimoni arqueològic i els passeigs arbrats).
Patrons: entesos com la combinació d’elements en estructures complexes identificables i que es repeteixen al llarg del territori. A la nostra comarca s’han identificat patrons agroforestals (boscos i conreus disposats en terrassa a zones muntanyoses, espais agroforestals més extensos de relleus suaus i ondulats a zones com els Aspres i els Terraprims i trames viàries capil·lars d’arrel històrica a les zones agràries de la Plana d’Empordà), fluvials (vegetació de ribera associada a la conca baixa del Fluvià i la Muga, rius i rieres de menor entitat, estanys temporanis i aiguamolls), de l’estructura de valls (valls litorals de la costa de tramuntana, de superfície reduïda i amb poc aprofitament agrari), amb contrast (cingle i penyal amb vegetació, com els penya-segats de la Muga, penya-segat i mar, com els de Cap de Creus i el Montgrí, duna i mar, com els del Golf de Roses i bosc i prat de muntanya, com a les Salines i l’Albera) i d’assentaments urbans (emplaçament, dilatada història i presència abundant d’elements patrimonials i identitaris els fan fàcilment identificables i els doten d’una identitat pròpia, com Cabanes, Cadaqués, Camallera, Cantallops, Capmany, Colera, El Far d’Empordà, El Port de la Selva, Espolla, Lladó, Masarac, Navata, Pau, Peralada, Pontós, Port Lligat, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Martí d’Empúries, Sant Miquel de Fluvià, Siurana, Vilabertran, Vilajuïga o Vilaür entre d’altres).
Singularitats: enteses com aquelles peculiaritats paisatgístiques úniques i que no es repeteixen en tot l’àmbit. A l’Alt Empordà s’han identificat fons escènics emblemàtics (Cap de Creus, l’Albera, el Canigó, el Montgrí, el Far o el Mont), la imatge visual de les valls (el canviant mosaic agrícola de la Plana d’Empordà), l’estructura morfològica com a referència primigènia en l’estructuració del paisatge (costa de Cap de Creus, cim del Bassegoda, serrat del Sentinella, El Far i els Aiguamolls d’Empordà), els espais agrícoles singulars amb marcat valor històric i productiu o bons connectors biològics singulars per la tipologia de cultiu, l’estructura de les parcel·les i la seva forma i extensió (peces de la Rovina i closa de la Vila, closes del Ter Vell, arrossars de Sant Pere Pescador), els espais agroforestals singulars on bosc i agricultura formen un conjunt amb gran entitat i valor estètic (mosaics dels Aspres, Terrades i dels Terraprims) i els nuclis singulars que esdevenen fites paisatgístiques i elements clau en la configuració dels seus fons escènics tant per la seva fesomia singular (Lladó, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d’Empordà o la Selva de Mar) com per ser nuclis encimbellats (El Far d’Empordà).
Transformacions periòdiques de forma i color: fan referència als canvis de color i textura del paisatge produïts al llarg de l’any, que poden ser d’imatge persistent (penya-segats i costa de Cap de Creus), canvi lent (plantacions de coníferes a Portbou, prats de les Salines-Albera o àrees cremades), canvi puntual (conreus extensius de secà, matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies, parcs urbans i jardins) i canvi estacional (boscos caducifolis de Requesens, conreus extensius de regadiu, conreus intensius de cereals i farratges, hortalisses, flors, fruiterars de regadiu, vinyes, arrossars, boscos de ribera, jonqueres).
Valors històrics, que corresponen als testimonis més rellevants que l’esser humà ha deixat en el paisatge al llarg de la historia. A l’Alt Empordà destaquen els passos fronterers, símbol de l’exili durant la guerra civil (Portbou, coll de Banyuls, el Pertús, coll de Manrella, coll dels Pous i el pas de l’Hostal de la Muga), les esglésies i ermites que estructuraven el territori (Sant Onofre, Sant Martí de Colera, Sant Pere de Rodes, Mare de Déu del Mont...), els castells (Roses, Quermançó, Sant Salvador, Requesens i la torre de Norfeu), les restes arqueològiques que constaten el pas de diverses cultures al llarg del temps (monuments megalítics de Cap de Creus, els Aspres i Salines-l’Albera i restes ibèriques, gregues i romanes d’Empúries), els fars i el seu lligam històric amb el comerç i la pesca (Cap de Creus, Punta s’Arenella, Cala Nans i Roses), els ponts romànics i gòtics que permeten salvar els obstacles del terreny (Sant Antoni), els accessos arbrats als nuclis urbans i els passejos arbrats, propis del segle XIX, que serveixen de guia, de protecció o per projectar espais d’oci i gaudi que, en molts casos, acaben convertint-se en les línies directores dels nous creixements urbans (Figueres, Maçanet de Cabrenys, Garriguella o Castelló d’Empúries), els arbres monumentals o d’interès comarcal o local, que per les seves mesures excepcionals, simbolisme, història o valor científic mereixen una protecció especial (la llista de tots els arbres protegits de l’Alt Empordà es pot consultar seguint aquest enllaç), les zones amb construccions de pedra seca, vinculades històricament a l’agricultura i la ramaderia i configuradores del paisatge de Cap de Creus, els Aspres i la zona de Llers-Terrades, els paisatges agroforestals articulats per masies dels Terraprims, els conreus de regadiu d’origen històric i la seva xarxa de recs i séquies de la Plana d’Empordà (Vilanova de la Muga, Pedret i Marzà, Castelló d’Empúries, Fortià, Riumors, Sant Pere Pescador i l’Armentera) i el paisatge històric del suro, responsable de la substitució de molts alzinars i boscos mixtes en suredes (àrea granítica entre Darnius i Requesens).
Valors productius, relacionats amb la capacitat d’un paisatge per a proporcionar beneficis econòmics, convertint els seus elements en recursos.
Valors d’ús social, relacionats amb la utilització que un individu o un determinat col·lectiu fan d’un paisatge.
Valors religiosos i espirituals, corresponents a elements del paisatge o paisatges en el seu conjunt que es relacionen amb practiques i creences de caràcter diví.
Valors simbòlics i identitaris, corresponents a la identificació que un determinat col·lectiu sent vers un paisatge.
Per aprofundir més en els valors podeu consultar el capítol específic que els hi dedica el catàleg del paisatge de les comarques gironines seguint aquest enllaç.
El paisatge futur. Estratègia CATPAISATGE
Reproduïm, a continuació, l’explicació que l’Observatori del Paisatge fa al seu web sobre l’estratègia CATPAISATGE, que marca les accions que aquest ens promou de cara al futur:
Des de 2005, l'Observatori del Paisatge ha centrat la seva tasca a identificar i caracteritzar els paisatges de Catalunya, desplegar els instruments previstos en la Llei del paisatge, així com contribuir a situar el país com un dels referents europeus en les polítiques relacionades amb aquesta matèria. Un cop, pràcticament, consolidades aquestes línies, l'Observatori inicia ara una nova etapa i es marca un nou full de ruta amb el nom de CATPAISATGE 2020.
La nova estratègia, que té com a lema “País, Paisatge, Futur”, emfatitza elements com la internacionalització, el desenvolupament local i l'emprenedoria, la posada en valor de nous paisatges, així com la importància dels valors, la recerca i la comunicació. CATPAISATGE 2020 s'estructura en les deu línies de treball següents:
1. Internacionalització des de la singularització
L'Observatori del Paisatge sempre ha tingut la internacionalització com un dels pilars de la seva tasca. Ara, es pretén aprofundir en aquesta línia com a via per a projectar Catalunya al món, tenint en compte que només reeixirà si s'emfatitza la singularització d'un país que, al seu torn, és un dels més diversos d'Europa pel que fa al paisatge. No es pot oblidar que, a la llarga, els paisatges que mantinguin, reforcin i desenvolupin la seva identitat i personalitat tenen més possibilitats de prosperar que els que les hagin perdudes, ja siguin urbans o rurals.
2. Viure i produir en un entorn de qualitat
La qualitat del paisatge és un símbol de la maduresa i del nivell cultural d'un país. En aquest sentit, els paisatges de qualitat contribueixen a la projecció del país al món i faciliten la competitivitat dels seus territoris, per exemple a l'hora d'atraure empreses innovadores i mà d'obra qualificada. D'altra banda, la producció local de qualitat està lligada a paisatges de qualitat.
3. Paisatge, creativitat i sectors estratègics
La qualitat i la singularització del paisatge tenen un impacte positiu en sectors com el cinema, la publicitat, la moda, la gastronomia, el disseny... però al mateix temps formen part de les estratègies de desenvolupament turístic i agrícola més reeixides. El turisme de qualitat fuig dels paisatges mediocres i malmesos.
4. Paisatge i món local
Hi ha un consens cada vegada més creixent que els paisatges - especialment aquells que tenen més personalitat - contribueixen al desenvolupament local no només des d'un punt de vista econòmic sinó també pel que fa a l'autoestima, la identitat i la qualitat de vida.
5. La creació de nous paisatges referencials
Catalunya és plena de paisatges de referència, de paisatges imbuïts d'una potent càrrega simbòlica. Molts d'ells, però, varen esdevenir paisatges icònics ja fa dècades, fins i tot segles. Ens han arribat fins avui en més o menys bon estat i convé que en tinguem cura pel seu valor cultural i identitari. Ara bé, en un context de banalització creixent de molts paisatges quotidians, convé esforçar-se a crear nous paisatges de referència, sense oblidar els tradicionals. Amb l'ajut del disseny i del projecte, hem de ser capaços de convertir paisatges anodins - però quotidians - en paisatges de referència amb els quals la població circumdant se senti identificada i amb els quals pugui dialogar.
6. Paisatge, ciutadania i valors
El coneixement de la diversitat de paisatges, el respecte i la sensibilitat cap a les seves dimensions naturals i patrimonials o el gaudi en la contemplació són valors que enforteixen el cos social i dignifiquen la ciutadania.
7. Paisatge, ocupació i emprenedoria
El paisatge genera oportunitats econòmiques i esdevé un agent de creació d'ocupació en sectors vinculats al territori, l'agricultura, el medi ambient i l'educació, però també en els àmbits creatius emergents en la seva relació amb el paisatge com el cinema, la publicitat, la moda i la gastronomia, entre d'altres.
8. Canvi climàtic, energia i paisatge
El paisatge esdevé un indicador de primer ordre per captar l'efecte del canvi climàtic, imaginar escenaris de futur i dissenyar estratègies d'adaptabilitat i, alhora, de lluita contra aquest canvi, molt especialment mitjançant l'ús generalitzat d'energies renovables.
9. La recerca i la innovació com a valors a l'alça
La recerca en paisatge és un valor a l'alça que atén de manera conjunta alguns dels nous reptes globals. A més, reforça el potencial per a l'emprenedoria i la creació d'ocupació en diversos sectors.
10. Educació, formació i comunicació
No n'hi ha prou amb educar en el paisatge: cal també saber comunicar el valor de l'educació en el paisatge. La comunicació és una peça clau de les societats contemporànies i, en aquest sentit, cal aprofitar l'enorme valor comunicatiu del paisatge, autèntic portador de missatges fàcilment desxifrables pel conjunt de la ciutadania.
