Elements naturals

Tots aquests relleus fan que aquesta plana sigui regada i travessada per una important xarxa hidrogràfica formada per les conques del Fluvià i la Muga, que, conjuntament amb els seus aqüífers, proporcionen a la comarca valuosíssims recursos hídrics. A més, a nivell comarcal cal tenir en compte també multitud de torrents i rieres de règim torrencial que aboquen les seves aigües directament a la mar.

Cal també fer esment al clima, important modelador del paisatge. El clima dominant és el típicament mediterrani, amb temperatures que solen ser moderades, amb hiverns relativament freds i estius molt calorosos. La temperatura mitjana anual és força constant, al voltant dels 15ºC. Ara bé, el fenomen climàtic més representatiu i identitari de la comarca és l’habitual vent de tramuntana, de component nord i nord-oest amb origen en una depressió al centre d’Europa i un anticicló a l’Atlàntic nord, que sovint bufa de forma violenta.

En funció de la proximitat al mar i de la continentalitat, les diferents zones de la comarca presenten una distinció en el seu grau d’aridesa i humitat. D’aquesta manera, la franja més litoral i planera presenta un clima sec subhumit, que es va convertint progressivament en més humit a mesura que ens endinsem a la zona interior i de muntanya. Tenint en compte aquestes diferències segons la localització dins la comarca, el clima del sector oriental i meridional es caracteritza per presentar uns períodes estivals molt secs i especialment àrids durant els mesos de juliol i agost, amb hiverns suaus. Per contra, als espais muntanyosos occidentals i septentrionals el comportament climàtic es caracteritza per ser més fresc i humit, força més assimilat als climes temperats de tendència atlàntica.

La coincidència en un espai reduït d’ambients de muntanya i de plana, juntament amb la presència d’un extens sector d’aiguamolls i d’un litoral que es reparteix entre la costa alta i articulada del cap de Creus amb la costa baixa sorrenca del golf de Roses, proporciona una gran varietat d’hàbitats que són la base de la diversitat del paisatge vegetal de la comarca.

De les tres regions biogeogràfiques que existeixen a Europa, dues d’elles es troben a l’Alt Empordà: l’eurosiberiana i la mediterrània. No obstant, la major part de l’Alt Empordà pertany a la regió mediterrània, caracteritzada pel predomini de plantes adaptades a unes condicions climàtiques seques, en particular a la presència d’un període àrid més o menys llarg a l’estiu. Els alzinars, que ens sols silícics són substituïts per les suredes, són els boscos més representatius d’aquesta regió. D’altra banda, les parts més elevades de l’Albera i de les Salines, amb un clima més plujós i fresc, s’inclouen dins la regió eurosiberiana, on es troba com a bosc més representatiu la fageda.

Com a resultat de la configuració del relleu i de l’existència d’aquestes regions biogeogràfiques diferenciades, el paisatge vegetal de l’Alt Empordà és ric, variat i constituït per un mosaic de comunitats vegetals. No obstant, cal dir que la configuració actual d’aquestes comunitats es troba molt influenciada per l’activitat humana; la importància d’aquesta acció antròpica sobre el paisatge es constata quan s’observa l’extensió actual dels conreus de la plana i les actuals i antigues feixes esglaonades fetes amb parets de pedra seca, esteses als vessants de les muntanyes que encerclen la plana.

Cal fer esment també al paisatge subaquàtic litoral, que a la nostra comarca és divers i molt ric en biodiversitat. La costa del Montgrí està dominada per relleus càrstics que generen moltes cavitats i coves. A més, entre 15 i 35 metres trobem fons de coral·ligen que acaben en els fons sorrencs i llimosos típics de la badia de Roses. A les cales poc profundes de l’Escala (Montgó, Illa Mateua...) la posidònia té un pes específic. El relleu subaquàtic de Cap de Creus presenta fons més profunds, amb importants blocs i despreniments que formen veritables esculleres naturals submergides tot i que les praderies de posidònia també dominen bona part dels fons poc profunds de les cales. El coral·ligen també és molt important a partir dels 15 metres i, gràcies a les importants corrents i aigües fredes, a ambdues costes (Cap de Creus i Montgrí) gorgònies, coralls i briozous es troben arreu, en molts casos a molt poca profunditat, i donen al paisatge subaquàtic de la nostra comarca un tret característic. Tot i així darrerament l’augment de la temperatura està afectant molt negativament aquestes poblacions.