Mirador de la Barana

Un dels miradors a l'oest del municipi ens mostra el contrast entre el paisatge urbà de la ciutat de Figueres i el paisatge rural que trobem a la plana empordanesa amb masies aillades amb diversos edificis i a recer de la tramuntana gràcies a les fileres de xiprés

Paisage urbà i periurbà

L’espai urbà és l’espai propi dels nuclis urbans definits primerament per nombre d’habitants però també per la seva dominància dels sectors econòmics industrials o de serveis. El paisatge urbà és el que tenim als nostres carrers, places i espais verds de la ciutat, cada ciutat, per les característiques de les seves edificacions, dels seus espais públics tté un paisatge urbà que la caracteritza.

A l’entorn de la ciutat tenim l’espai periurbà, aquell que es troba immediatament al límit de l’espai urbà i que des del punt de vista paisatgístic és difícil de gestionar. En aquest espai de transició s’hi troben sovint impactes com carreteres, construccions en desús, abocaments acumulats de terres i runes fet que el deslliga de l’espai urbà però alhora incideix en la seva identitat atès que és la primera impressió a l’entrada d’una ciutat. 

En el nostre cas des del mirador veiem Figueres, i més que el seu paisatge urbà, podem veure elements del seu paisatge periurbà i la transició entre aquest i el paisatge rural del Far d’Empordà. Entre aquests dos termes municipals ho trobem zones d’horts, camps de cultiu, carreteres, el riu Manol i el rec del Mal pas. També hi ha construccions aïllades com masies que conviuen amb plantes d’extracció d’àrids.

Paisatge rural

L’espai rural de la plana de l’Empordà es caracteritza per la dispersió d’edificacions que formen part del món rural, masies i granges o pallers. La masia forma part de la història de Catalunya, pertany al món rural mediterrani, té origen medieval i adopta estructures i activitats diverses segons la seva situació. 

Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora del nucli d'un poble. S'ha de distingir entre masia, que significa la casa sola, i mas, el conjunt de casa, terres de conreu i boscos. Les cases de pagès eren grans perquè abans hi vivia molta gent: l'amo, l'hereu, els altres germans cabalers, la família extensa, mossos i pastors. Els materials emprats per a la seva construcció s’adapten segons el que es troba disponible a cada contrada,  es destaca una gran façana que sovint dona a migjorn en la qual hi ha la porta principal i guarnida amb un rellotge de sol al capdamunt. A la plana de l’Empordà els masos tenen una tanca de xiprés per a tenir recer de la tramuntana.