Normativa
Les dues grans normes que regulen el paisatge a Catalunya són:
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
Segons el preàmbul de l’esmentada llei Catalunya gaudeix d’una gran riquesa i diversitat de paisatges. La geologia, l’orografia, la climatologia i altres factors naturals s’han conjunyit amb l’acció humana per dotar el territori català d’una varietat paisatgística extraordinària.
Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en la prevenció dels incendis forestals, de l’erosió del sòl i de les inundacions.
Tenint això en compte, la llei estableix com a objectiu principal el reconeixement, la protecció, la gestió i la ordenació del paisatge, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marc de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de manera directa o indirecta.
Instruments
Per assolir els seus objectius la llei del paisatge crea dos instruments:
els catàlegs del paisatge que, com hem dit, determinen la tipologia de paisatges catalans i els seus valors actuals i potencials, a l’hora que proposen uns objectius de qualitat paisatgística.
les directrius del paisatge, mitjançant les quals s’incorporen les propostes d’objectius de qualitat paisatgística dels catàlegs als plans territorials.
Però també tenim a l’abast altres eines, com les cartes del paisatge, que serveixen per concertar estratègies entre administracions i l’àmbit privat encaminades a mantenir els valors del paisatge a partir d’actuacions de protecció, gestió i ordenació.
La carta del paisatge de l’Alt Empordà es va aprovar el 2009. D’entrada fa una diagnosi del paisatge de la comarca en la que s’inclouen els principals impactes, riscos i reptes de futur per, posteriorment, definir una sèrie de 51 compromisos encaminats a assolir aquests reptes. Podeu consultar el contingut íntegre del document seguint aquest enllaç: https://sites.google.com/site/viuelpaisatgeae/la-carta-del-paisatge
Avaluació
Tant la Carta del paisatge de l’Alt Empordà com el Catàleg del paisatge de les comarques gironines avaluen l’estat del paisatge de la nostra comarca. De manera resumida, podem dir que els principals impactes sobre el paisatge són:
Els creixements urbanístics
Les infraestructures lineals
Les edificacions agràries
Les activitats extractives
Els càmpings i camps de golf
Els macro-projectes d’energies renovables
El creixement urbanístic es dona a l’espai periurbà i comprèn les urbanitzacions, els polígons industrials, les àrees comercials i de serveis al voltant de les carreteres i els perfils i entrades als pobles.
Les urbanitzacions poden estar a primera línia de costa (Empuriabrava, Santa Margarida, Montgó, Llançà...), impactant sobre uns espais fràgils i de gran valor ambiental i social, sobre els vessants de les muntanyes (Mas Buscà i Mas Fumats a Roses), amb un impacte visual molt gran i en espais amb elevat risc d’incendis i finalment també cal destacar les urbanitzacions que se situen a segona línia de litoral o a l’interior (Vilacolum, Palau-Saverdera, Pau, Maçanet de Cabrenys...) i que estan molt poc integrades arquitectònicament amb els nuclis urbans històrics de l’entorn.
Quant als polígons industrials, bona part s’han fet sense mesures d’integració paisatgística. Els més importants se situen al voltant de la N-II, com els de Vilamalla i La Jonquera i també al voltant de Figueres.
Les àrees comercials i de serveis que apareixen al voltant de les carreteres (Figueres, Roses, Vilafant, La Jonquera...) són heretades d’un model propi de la Catalunya Nord i no estan gens integrades al paisatge que les envolta i, en la major part dels casos, fins i tot en dificulten la seva visió.
Finalment cal fer referència a la imatge dels nuclis de població des d’una certa distància. El perfil i les entrades poden quedar afectats paisatgísticament degut a elements discordants com contenidors de colors llampants o bé com les formes o el cromatisme de les edificacions.
Les infraestructures lineals en forma d’eixos viaris, ferroviaris o de conducció d’electricitat afecten també negativament al paisatge de l’Alt Empordà. De fet, al ser comarca fronterera aquesta afectació és superior a la d’altres punts del territori. A l’important impacte de carreteres com la N-II o l’AP-7 s’ha afegit darrerament la via de l’AVE, paral·lela a aquestes infraestructures.
Les explotacions agropecuàries tenen un pes important a la comarca i com a complements a l’activitat necessiten construir granges, pallers, coberts, magatzems, cellers, agrobotigues i altres estructures que no sempre estan integrades en el paisatge.
Determinades activitats extractives, com les graveres del Fluvià o les pedreres de Llers i Avinyonet, generen un important impacte visual i acústic. Les primeres en indrets fluvials amb grans amuntegaments del material classificat, que sobresurt del relleu planer que l’envolta, i les darreres a la zona de muntanya.
També s’ha de tenir en compte que alguns càmpings i camps de golf es van dissenyar sense mesures de protecció del paisatge i tenen un impacte visual significatiu.
Finalment, cal fer esment als nous macro-projectes d’energies renovables (eòlica i fotovoltaica) projectats a diversos indrets de la comarca, inclosa la plataforma marina, i que de ben segur seran els grans transformadors del paisatge del futur.
Observatori del paisatge
La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge crea l’Observatori del Paisatge com a entitat de suport i de col·laboració amb l’administració en les qüestions relacionades amb l’elaboració, l’aplicació i la gestió de polítiques de paisatge.
Un dels principals objectius de l'Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l'aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge.
L’Observatori del Paisatge és un centre d’estudi i seguiment de l’evolució dels paisatges a Catalunya i dels actors que en condicionen el dinamisme. També és un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. L’Observatori, en definitiva, és concebut com un centre de pensament i d’acció en relació amb el paisatge.